Una escola 2.0 seria aquella on les noves tecnologies deixaren de ser "noves", és a dir, que ja estigueren tant involucrades en el dia a dia de l'aula que ja no haurien de ser una novetat. No haurien de ser una novetat en el sentit de que fóra una ferramenta fonalmental en el desenvolupament diari del procés d'ensenyament-aprenentatge.
Clar està que encara estem lluny d'aconseguir això, on seria necessari que les aules estigueren completament abastides de material tecnològic i que els mestres que en l'actualitat encara no s'han adaptat al món de les noves tecnologies ho estigueren.
Una escola 2.0 hauria de participar activament en les novetats educatives que oferirien les tecnologies i en una constant renovació i evolució en l'ús de les ferramentes.
Com bé diu un dels audivisuals penjats a l'aula virtual en aquesta tasca: els alumnes actuals són la generació tecnològica i els mestres que superen la trentena d'edat són els "inmigrants" de les tecnologies. Eixa frase, per a mi, recull el tema fonamental de l'adaptació de les persones que encara no gasten les noves tecnologies en l'aula i la continua formació d'aquells que les gastem, però no de forma suficientment eficaç.
A 8 dies de l'aparició de la nova versió d'Ubuntu, hi ha que admetre que estar al dia en aquest sector és complicat i que canvia tant ràpidament que, només en no estar informat un dies, ja et quedes obsolet. I un mestre que pot formar part de l'escola 2.0, no s'ho pot permetre.
El terme 2.0 va ser creat el 2004 per enmarcar la segona generació tecnològica que va convertir la Web en social amb una àmplia oferta de serveis, reds socials, blogs, wikis i flocsonomies on l'usuari deixa de ser passiu i passar a ser actiu. L'usuari també puja informació a Internet i la comparteix estan actiu i relacionanat-se amb la resta d'usuaris de forma diaria. També el RSS suposa una revolució: es substitueixen les tradicionals subscripcions de la premsa escrita -que et deixava el diari a la porta de ta casa perquè un repartidor era malpagat per fer-ho- i la subscricció la reps en ta casa, al teu ordinador, sobre els llocs on t'agrada llegir i informar-te de forma gratuïta i a l'instant, sense haver d'esperar 24 hores a rebre la nova informació -que ja està caducada-. I a més les actualitzacions es fan al moment i sense haver d'entrar a buscar-la tu a la pàgina en concret: ella t'avisa a tu.
Encara recorde, en temps de becària a un periòdic de paper de tirada provincial -de què color és el caballo blanco de Santiago?- quan vaig tindre la brillant idea de comentar-li a un actual redactor en cap d'eixe mitjà, que el paper acabaria desapareixient i que tots els diaris de premsa escrita passarien a tindre el seu lloc web on s'hauria d'estar actualitzant constantemt. Aquella persona, literalment, es va riure en la meva cara. Qui hauria de riure ara? Ara que a més de la web "oficial" tenen una secundària, en format de periòdic digital, que s'acabarà convertint en la principal?
Renovar-se o morir periodísticament.
Bé, després d'aquesta eixida de tema, d'eixe damunt de la taula -o damunt del bloc, clar- que: qui ens diu que els i les alumnes no substituiran les tradicionals llibretes de paper per un bloc com aquest de cadascuna de les seves assignatures? o un bloc on tinguen totes les assignatures distribuides?
A l'igual que en premsa, renovar-se o morir educativament.
Clar està que encara estem lluny d'aconseguir això, on seria necessari que les aules estigueren completament abastides de material tecnològic i que els mestres que en l'actualitat encara no s'han adaptat al món de les noves tecnologies ho estigueren.
Una escola 2.0 hauria de participar activament en les novetats educatives que oferirien les tecnologies i en una constant renovació i evolució en l'ús de les ferramentes.
Com bé diu un dels audivisuals penjats a l'aula virtual en aquesta tasca: els alumnes actuals són la generació tecnològica i els mestres que superen la trentena d'edat són els "inmigrants" de les tecnologies. Eixa frase, per a mi, recull el tema fonamental de l'adaptació de les persones que encara no gasten les noves tecnologies en l'aula i la continua formació d'aquells que les gastem, però no de forma suficientment eficaç.
A 8 dies de l'aparició de la nova versió d'Ubuntu, hi ha que admetre que estar al dia en aquest sector és complicat i que canvia tant ràpidament que, només en no estar informat un dies, ja et quedes obsolet. I un mestre que pot formar part de l'escola 2.0, no s'ho pot permetre.
El terme 2.0 va ser creat el 2004 per enmarcar la segona generació tecnològica que va convertir la Web en social amb una àmplia oferta de serveis, reds socials, blogs, wikis i flocsonomies on l'usuari deixa de ser passiu i passar a ser actiu. L'usuari també puja informació a Internet i la comparteix estan actiu i relacionanat-se amb la resta d'usuaris de forma diaria. També el RSS suposa una revolució: es substitueixen les tradicionals subscripcions de la premsa escrita -que et deixava el diari a la porta de ta casa perquè un repartidor era malpagat per fer-ho- i la subscricció la reps en ta casa, al teu ordinador, sobre els llocs on t'agrada llegir i informar-te de forma gratuïta i a l'instant, sense haver d'esperar 24 hores a rebre la nova informació -que ja està caducada-. I a més les actualitzacions es fan al moment i sense haver d'entrar a buscar-la tu a la pàgina en concret: ella t'avisa a tu.
Encara recorde, en temps de becària a un periòdic de paper de tirada provincial -de què color és el caballo blanco de Santiago?- quan vaig tindre la brillant idea de comentar-li a un actual redactor en cap d'eixe mitjà, que el paper acabaria desapareixient i que tots els diaris de premsa escrita passarien a tindre el seu lloc web on s'hauria d'estar actualitzant constantemt. Aquella persona, literalment, es va riure en la meva cara. Qui hauria de riure ara? Ara que a més de la web "oficial" tenen una secundària, en format de periòdic digital, que s'acabarà convertint en la principal?
Renovar-se o morir periodísticament.
Bé, després d'aquesta eixida de tema, d'eixe damunt de la taula -o damunt del bloc, clar- que: qui ens diu que els i les alumnes no substituiran les tradicionals llibretes de paper per un bloc com aquest de cadascuna de les seves assignatures? o un bloc on tinguen totes les assignatures distribuides?
A l'igual que en premsa, renovar-se o morir educativament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario