Per a què faria servir les noves tecnologies?

Després d’haver revisat tant el “DECRET 111/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Primària” a la Comunitat Valenciana i el “REAL DECRETO 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las enseñanzas mínimas de Educación Primaria” del Ministeri d’Educació vaig a propasar algunes activitats que jo posaria en marxa en l’aula tenint en compte les possibilitats digitals que es planteja en la tasca.

Per tal de que els alumnes de la meva suposada classe, de 6é de Primària, aprengueren una altra forma de composar textos –englobada la composició de textos dins dels ensenyaments mínims del currículum de Primària- que no siga l’escriptura manual, coordinaria l’activitat de crear un revista en suport digital. D’aquesta forma aprendrien com composar textos amb l’ordinador i d’una manera estructurada i lògica. Els textos també anirien acompanyats de fotos i tal vegada d’algun video, per tal de que coneguen nous llenguatges, ja que la imatge és una altra forma de comunicació. Ells també haurien de revisar els textos i aprendre a destacar les dades importants a l’hora d’escriure una informació. Els continguts tindren a vore amb l’escola en tot moment i l’activitat estaria dins de l’assignatura de llengua.

Una segona activitat que organitzaria per als alumnes de 6é de Primària tindria com a objetiu la competència bàsica “aprendre a apendre” a través de la realització d’un treball en grup d’alguna de les temàtiques de l’àrea de Coneixement del Medi. Una vegada distribuits els grups –també aprendrien treball cooperatiu- haurien d’elaborar un guió on aparegueren els objectius del treball i començar la investigació utlitizant fonts d’Internet. Els alumnes “aprendrien” a distinguir la informació veraç i efectiva i a deixar de costat tota aquella que no està contrastad o que careix de fiabilitat. Una vegada triada la informació s’elaboraria el treball –que també podria anar amb imatges-. Clar està que s’hauria de fer una distribució de tasques entre els components de cada grup. Ací, haguerem aconseguit que l’alumne tinga “una actitud crítica y reflexiva en la valoración de la información disponible, contrastándola cuando es necesario, y respetar las normas de conducta acordadas socialmente para regular el uso de la información y sus fuentes”.

Aquesta activitat es podria completar amb una segona part que englobaria l’exposició del treball a classe, sent una forma de aprendre a realitzar exposicions orals. Per a això és necessari posar en marxa altres tècniques com la memorització de certa informació, la recuperació mental d’algunes dades i l’elaboració d’esquemes mentals i també escrits per a dirigir-se al públic.

Per acabar, una última proposta seria la d’elaborar uns examens d’autoevaluació digitals que es penjarien en la web del centre –sempre es dispose d’una que tinga aquestes possibilitats, si no és així, es podria fer a través d’un blog de la classe, per exemple-. L’autoevaluació es faria una setmana abans d’un examen i seria de tipus test; podria ser de qualsevol assignatura, sempre que les preguntes estiguen elaborades correctament i que la matèria puga ser evaluada amb preguntes de test. La mestra els corregiria a través de la pissara digital i explicant, quan calguera, les respostes i dubtes dels alumnes. També podria servir l’activitat per fer un balanç estadístic del que aprenen els xiquets, en conclusió a les respostes obteses als tests d’autoevaluació. La mestra podria també adonar-se d’aquells temes que s’han comprés bé a l’aula o que representen més problemes o dificultats als alumnes.

Clar està, que açò són exemples d’algunes activitats que, amb molta feina, es podrien fer a un aula que tinguera les característiques digitals que s’han esmentat en la tasca, però seguint els ensenyaments mínims i les competències bàsiques de l’Educació Primària es presenta un món infinit de possibilitats en l’aplicació de les noves tecnologies a l’aula i que encara estan pendents de realitzar-se.