El món dels blogs: límits i possibilitats

Aquesta primera tasca de l'assignatura Noves Tecnologies de l'Educació passa per la posada en contacte amb el món dels blogs. Així ho he fet, encara que ja els coneixia, no tenia el meu propi, simplement per una qüestió de comoditat. Comoditat en el sentit de l'obligació que pense que crea tenir un lloc on has d'estar actualitzant constantment.

He de renonèixer que aquesta actitud respon a que la meva feina està vinculada en l'actualització, a diari, de llocs web, i tal vegada, siga per aquest motiu, que no en tenia cap meu personal.

Mirant els enllaços que s'havien de consultar, destaque: que les TIC són una competència bàsica en l'Educació -clar està que primer s'ha de contar amb els recursos materials i, com no, econòmics, fet que pense que encara no anem a gaudir a les nostres escoles-; m'he adonat què el blog és una bona font per intercanviar materials didàctics -però sabent descartar allò que siga vertaderament útil, de tot el que trobem en la web; és a dir, abans de començar a intercanviar el teu material, hauràs d'aprendre a distingir què val i què no val d'allò que et mostra Internet-; el blog és una bona eina per transmetre qüestions personals però al mateix temps també pense que és una arma "de doble filo" perquè els límits de llibertat no estan clars.

Explique aquesta última qüestió: si es tracta del teu blog personal i no actives els comentaris que et poden perjudicar, el problema pot estar "controlat", però si es tracta de qualsevol altre tipus de pàgina web en la qual estan permeses la divulgació d'opinions, el filtre -la persona que autoritza la publicació d'eixos comentaris- pot no ser suficient i es pot fer mal en molts aspectes a una persona o càrrec públic.

El mateix pense que passa amb els videos i fotos: la revolució d'intercanviar tota classe de materials audiovisuals no té precedents. Però fer un ús conscient i responsable, és fonamental.
Cert és que, amb les noves tecnologies, estem davant de la revolució cultural més important de la humanitat i que, tal vegada, els que l'estem vivint en aquesta època no ens adonem de la seva importància. Si des de les aules i a través dels blogs educatius ho aconseguirem en un futur, seria excepcional.

Per acabar, m'agradaria fer una reflexió: els blogs, són blogs. No són mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació, per als professionals, no ens interposem en la feina de ningú. Amb els blogs es pot aprendre i amb els periòdics digitals, ens podem informar -sempre que puguem reestablir la seriositat periodística que s'ha perdut amb la revolució mediàtica-.