Font: www.233grados.com
jueves, 29 de octubre de 2009
miércoles, 28 de octubre de 2009
Tasca 8b: Comentar un vídeo (entrada al blog)
El vídeo que hem visualitzat a aquesta tasca té un objectiu clar de "denúncia" dels alumnes cap als professors i mestres que encara no s'han posat al dia respecte al funcionament de les TIC i de les seues aplicacions en la didàctica de qualsevol assignatura.
El nom del vídeo inclou la terminologia K-12, que recull a tot l'alumnat des de la Kindergarden (Infantil) fins al 12é grau (que s'estudia als 17-18 anys) als sistemes educatius amercicans i australians. Podriem aplicar-ho perfectament al sistema educatiu espanyol, desde l'etapa Infantil, passant per la Primària, l'ESO i el Batxillerat/FP.
L'autor fa, a través d'unes originals frases, unes peticions del que reclamen els alumnes de l'escola del segle XXI. L'aplicació d'un infinit món d'eines tecnològiques a la quotidianitat de l'aula.
Però pense, baix el meu punt de vista que als nous mestres, com a nosaltres per exemple, sí que se'ns podria preparar per a usar les noves tecnologies a la nostra futura incorporació al món laobral educatiu. Encara que pense que les TIC demanen d'una constant evolució i aprenentatge de noves eines que es van reciclant molt ràpidament. Per això, llance la següent pregunta: qui s'ocuparà després de donar-nos la formació necessària per a que les nostres eines TIC no es queden obsoletes?
De la mateixa manera crec que que està passant amb tot el còs de mestres. L'alumnat actual està en mans d'una majoria del professorat que no està preparat per a usar les TIC en el procés d'ensenyament-aprenenatge. Clar està, que es necessita un temps de "transició" i d'adaptació perquè aprenguen un mínim de coneixements de les TIC i que, el temps, portarà que, poc a poc, els mestres s'adapten i introdusquen la tecnologia a les seus programacions.
Però, i què fem amb tots aquells mestres que simplement ignoren les possibilitats de les TIC i que, a més, es mostren totalment reticents a utilitzar-les? per què no se'ls eixigeix una adaptació?
De la mateixa manera, vull posar una pinzellada sense entrar en debats polítics: totes les comunitats autònomes estan igual d'interessades en què les escoles i l'administració educativa utilitze i desenvolupe les TIC? si mirem les comunitats autònomes més avances, qui governa aquestes regions? tornarem una altra vegada al fet de que a alguns polítics no els "interessa" que els nostres mestres i alumnes -societat activa del futur- no aprenguen i destaquen tecnològicament? ens estan manipulant? ho deixe per a la reflexió personal.
Les TIC i el seu futur estan en mans de tots. Per això espere poder arribar encara a temps per adaptar-me jo -i els meus companys- a la seua utilització a les aules -sempre que es puga comptar amb el material necessari- i que els graus implantats per Bolònia recullguen als seus plans d'estudis dels magisteris més preparació sobre Informàtica, Noves Tecnologies de l'educació i moltes altres assignatures on el futur mestre puga canviar la realitat escolar, però de veritat, de forma real..
El nom del vídeo inclou la terminologia K-12, que recull a tot l'alumnat des de la Kindergarden (Infantil) fins al 12é grau (que s'estudia als 17-18 anys) als sistemes educatius amercicans i australians. Podriem aplicar-ho perfectament al sistema educatiu espanyol, desde l'etapa Infantil, passant per la Primària, l'ESO i el Batxillerat/FP.
L'autor fa, a través d'unes originals frases, unes peticions del que reclamen els alumnes de l'escola del segle XXI. L'aplicació d'un infinit món d'eines tecnològiques a la quotidianitat de l'aula.
Però pense, baix el meu punt de vista que als nous mestres, com a nosaltres per exemple, sí que se'ns podria preparar per a usar les noves tecnologies a la nostra futura incorporació al món laobral educatiu. Encara que pense que les TIC demanen d'una constant evolució i aprenentatge de noves eines que es van reciclant molt ràpidament. Per això, llance la següent pregunta: qui s'ocuparà després de donar-nos la formació necessària per a que les nostres eines TIC no es queden obsoletes?
De la mateixa manera crec que que està passant amb tot el còs de mestres. L'alumnat actual està en mans d'una majoria del professorat que no està preparat per a usar les TIC en el procés d'ensenyament-aprenenatge. Clar està, que es necessita un temps de "transició" i d'adaptació perquè aprenguen un mínim de coneixements de les TIC i que, el temps, portarà que, poc a poc, els mestres s'adapten i introdusquen la tecnologia a les seus programacions.
Però, i què fem amb tots aquells mestres que simplement ignoren les possibilitats de les TIC i que, a més, es mostren totalment reticents a utilitzar-les? per què no se'ls eixigeix una adaptació?
De la mateixa manera, vull posar una pinzellada sense entrar en debats polítics: totes les comunitats autònomes estan igual d'interessades en què les escoles i l'administració educativa utilitze i desenvolupe les TIC? si mirem les comunitats autònomes més avances, qui governa aquestes regions? tornarem una altra vegada al fet de que a alguns polítics no els "interessa" que els nostres mestres i alumnes -societat activa del futur- no aprenguen i destaquen tecnològicament? ens estan manipulant? ho deixe per a la reflexió personal.
Les TIC i el seu futur estan en mans de tots. Per això espere poder arribar encara a temps per adaptar-me jo -i els meus companys- a la seua utilització a les aules -sempre que es puga comptar amb el material necessari- i que els graus implantats per Bolònia recullguen als seus plans d'estudis dels magisteris més preparació sobre Informàtica, Noves Tecnologies de l'educació i moltes altres assignatures on el futur mestre puga canviar la realitat escolar, però de veritat, de forma real..
martes, 27 de octubre de 2009
Tasca 7: Twitter: la Internet en temps real
Com bé diuen a la Internet, Twitter és una "ferramenta de microblogging en la qual la gent comparteix tot el que fa, el que llig, allò que troba interessant així com les seues opinions sobre temes d'actualitat".Jo, després d'haver estat aquests dies twittejant i intentant explicant als meus companys què és exactament (o a la meua germana que sempre ha pressumit d'anar per davant de mi en les noves tecnologies i ara estic guanyant-li terreny) ho veig de la següent manera:
-Per a mi, és com un gran lloc a la Internet on es penjen missatges de forma molt molt ràpida, com si es tractara de sms al mòbil, per posar una idea ràpida. És a dir: un lloc a visitar, una frase que resumeix algun fet, alguna imatge, vídeo o qualsevol altre tipus d'arxiu que penses que els podria interessar als usuaris.
-A més, es fa també com a xarxa de contactes on pots arribar a donar la volta al món a través de la gent. Perquè només entrar vaig aconseguir, amb només dos o tres passes, al Twitter de Buenafuente o del Follonero.
-És també una forma d'estar al dia dels temes que més estan interessant a la gent a l'instant. Me n'he adonat de què per les nits interessa -ho he de confessar- la saga dels llibres i pel·lícules de "Crépusculo". Edward Cullen ens ha tornat a l'adolescència a les meues amigues i a mi.
Buscant informació a Internet sobre possibles activitats que es fan a les escoles sobre Twitter he trobat el següent llistat:
1.- Tauler d'anuncis per a comunicar-se els alumnes i els mestres.
2.- Fer resums sobre llibres o texts amb el mateix límit que estableix el Twitter.
3.- Compartir enllaços cada vegada es que es descobreix alguna cosa interessant.
4.- Seguir als famosos.
5.- Crear un compter d'una persona que ja no viu i posar informaicó sobre ella.
6.- Mantindre converses en què participen els alumnes.
7.- Escriure de forma conjunta per construir microrrelats.
8.- Aprendre llengües modernes.
9.- Aconseguir amics nous a través de Twitter per correspondència.
Veurem el temps què diu i què podrem arribar a fer a les aules amb ferramentes com Twitter.
Font: www.educacontin.es
Torna "El País de los Estudiantes"
Arranca la novena edición de 'El País de los Estudiantes'
Los equipos de alumnos de segundo ciclo de ESO, bachillerato y FP de grado medio ya pueden inscribirse
Los alumnos de secundaria se convertirán un año más en jóvenes periodistas de la mano de la novena edición del programa de prensa escuela El País de los Estudiantes, organizado por el diario EL PAÍS y Endesa. El mecanismo es sencillo: los equipos de alumnos de 2º ciclo de la ESO, bachillerato y FP de grado medio se convierten en una redacción (con redactores, maquetadotes, fotógrafos, infógrafos...) y, dirgidos por un profesor, publican su periódico online con la ayuda de una herramienta informática. Además, cuentan con el apoyo de una suscripción gratuita a EL PAÍS y al suplemento El País de los Estudiantes, editado por Santillana, y una completa documentación de apoyo en la página http://www.estudiantes.elpais.com que incluye guías y tutorías técnicas y periodísticas a lo largo del programa.En esta página, los equipos interesados encontrarán toda la información para inscribirse de forma gratuita y lo pueden hacer desde ahora mismo. Aquellos equipos que publiquen su periódico antes del 9 de abril de 2010 podrán participar en el concurso general, a través del cual EL PAÍS y Endesa premiarán el trabajo de los tres finalistas nacionales con cheques regalo para un viaje de fin de curso y material informático para el colegio. En la pasada edición participaron más de 6.400 profesores y profesoras y 45.000 alumnos y alumnas de toda España. Este año se abre al mismo tiempo el registro, la herramienta y la web, para que los equipos puedan inscribirse y trabajar desde el primer día.
Además, los premios individuales serán esta vez colectivos, con lo que podrán optar a ellos más alumnos. Así, al nuevo galardón de mejor sección en inglés podrán optar un máximo de cinco alumnos, y a los de mejor reportaje y mejor contenido sobre redes sociales (también novedades de esta edición) un máximo de tres. En cuanto a los clásicos (mejor entrevista, publicidad propia, infografía, fotografía y tira cómica), podrán optar un máximo de dos estudiantes. Asimismo, El País de los Estudiantes habilitará para el alumnado El Rincón del Ocio, un espacio lúdico en el que pueden jugar al Trivial y al juego de actualidad El Más Informado, y así ganar premios como consolas Nintendo DS o juegos de mesa.
El proyecto -galardonado por la Asociación Internacional de Marketing de Periódicos como el mejor del mundo- acerca la prensa a las escuelas con el objetivo de fomentar el hábito de la lectura entre los más jóvenes y promocionar el trabajo en equipo, la libertad de expresión y los valores democráticos.
font: www.elpais.com
lunes, 26 de octubre de 2009
Tasca 6: Juguem amb mapes i fotos
Respecte a aquesta tasca, he d'admetre que m'ha agradat. En el sentit d'adonar-me del senzill que a vegades és alguna cosa que havies visitat sempre, com googlemaps, que gastes habitualment, i que sempre t'havies plantejat com es feia.
No es que hem fet cap cosa complicada, però ha estat interessant vore com indicar els 5 llocs del teu municipi.
Explicant un poc com he realitzat la tasca he de destacar, abans de res, que vaig pensar primer en quines serien les fotos que posaria. Les vaig pensar tenint en compte que puguera posar 5 llocs webs diferents on poder vore informació sobre els llocs. Així, com veieu al plànol, hi ha 5 webs o blocs: www.lesalqueries.org, casaljove.lacoctelera.net, intercentres.cult.gva.es/alqueries, www.alqueriescf.com i www.umalquerinse.es. D'aquesta manera, podeu conèixer un poc més la nostra localitat, ja que la gent associa el nostre poble al pas de la N-340. Sóm més que això.
Una vegada seleccionades i reduïdes les fotos, les vaig pujar a flickr forman un nou album i al googlemaps vaig crear el mapa posant-li un títol, una descripció i vaig especificar que fós públic per poder vore'l tot el món. Seguidament, amb el "globet" vaig anar marcant els llocs, encara que vaig canviar els iconos; vaig afegir les imatges, vaig copiar la ruta de la imatge posant el nom del lloc i l'enllaç corresponent.
Una vegada posades les 5 fotografies vaig enllaçar amb l'html per posar-lo al bloc i el vaig personalitzar per adaptar el tamany i que s'ajustara a les mesures del meu bloc.
Podria fer-se una activitat conjunta d'aula en la que pugueren participar tots els alumnes afegint, de forma setmanal, per exemple, un lloc diferent de la localitat o de les ciutats dels voltants de l'escola.
S'obri un món de possibilitats infinit amb les TIC i l'ensenyament.
Ver Les Alqueries en un mapa más grande
No es que hem fet cap cosa complicada, però ha estat interessant vore com indicar els 5 llocs del teu municipi.
Explicant un poc com he realitzat la tasca he de destacar, abans de res, que vaig pensar primer en quines serien les fotos que posaria. Les vaig pensar tenint en compte que puguera posar 5 llocs webs diferents on poder vore informació sobre els llocs. Així, com veieu al plànol, hi ha 5 webs o blocs: www.lesalqueries.org, casaljove.lacoctelera.net, intercentres.cult.gva.es/alqueries, www.alqueriescf.com i www.umalquerinse.es. D'aquesta manera, podeu conèixer un poc més la nostra localitat, ja que la gent associa el nostre poble al pas de la N-340. Sóm més que això.
Una vegada seleccionades i reduïdes les fotos, les vaig pujar a flickr forman un nou album i al googlemaps vaig crear el mapa posant-li un títol, una descripció i vaig especificar que fós públic per poder vore'l tot el món. Seguidament, amb el "globet" vaig anar marcant els llocs, encara que vaig canviar els iconos; vaig afegir les imatges, vaig copiar la ruta de la imatge posant el nom del lloc i l'enllaç corresponent.
Una vegada posades les 5 fotografies vaig enllaçar amb l'html per posar-lo al bloc i el vaig personalitzar per adaptar el tamany i que s'ajustara a les mesures del meu bloc.
Podria fer-se una activitat conjunta d'aula en la que pugueren participar tots els alumnes afegint, de forma setmanal, per exemple, un lloc diferent de la localitat o de les ciutats dels voltants de l'escola.
S'obri un món de possibilitats infinit amb les TIC i l'ensenyament.
Ver Les Alqueries en un mapa más grande
miércoles, 21 de octubre de 2009
Tasca 5: Com seria una "escola 2.0"?
Una escola 2.0 seria aquella on les noves tecnologies deixaren de ser "noves", és a dir, que ja estigueren tant involucrades en el dia a dia de l'aula que ja no haurien de ser una novetat. No haurien de ser una novetat en el sentit de que fóra una ferramenta fonalmental en el desenvolupament diari del procés d'ensenyament-aprenentatge.
Clar està que encara estem lluny d'aconseguir això, on seria necessari que les aules estigueren completament abastides de material tecnològic i que els mestres que en l'actualitat encara no s'han adaptat al món de les noves tecnologies ho estigueren.
Una escola 2.0 hauria de participar activament en les novetats educatives que oferirien les tecnologies i en una constant renovació i evolució en l'ús de les ferramentes.
Com bé diu un dels audivisuals penjats a l'aula virtual en aquesta tasca: els alumnes actuals són la generació tecnològica i els mestres que superen la trentena d'edat són els "inmigrants" de les tecnologies. Eixa frase, per a mi, recull el tema fonamental de l'adaptació de les persones que encara no gasten les noves tecnologies en l'aula i la continua formació d'aquells que les gastem, però no de forma suficientment eficaç.
A 8 dies de l'aparició de la nova versió d'Ubuntu, hi ha que admetre que estar al dia en aquest sector és complicat i que canvia tant ràpidament que, només en no estar informat un dies, ja et quedes obsolet. I un mestre que pot formar part de l'escola 2.0, no s'ho pot permetre.
El terme 2.0 va ser creat el 2004 per enmarcar la segona generació tecnològica que va convertir la Web en social amb una àmplia oferta de serveis, reds socials, blogs, wikis i flocsonomies on l'usuari deixa de ser passiu i passar a ser actiu. L'usuari també puja informació a Internet i la comparteix estan actiu i relacionanat-se amb la resta d'usuaris de forma diaria. També el RSS suposa una revolució: es substitueixen les tradicionals subscripcions de la premsa escrita -que et deixava el diari a la porta de ta casa perquè un repartidor era malpagat per fer-ho- i la subscricció la reps en ta casa, al teu ordinador, sobre els llocs on t'agrada llegir i informar-te de forma gratuïta i a l'instant, sense haver d'esperar 24 hores a rebre la nova informació -que ja està caducada-. I a més les actualitzacions es fan al moment i sense haver d'entrar a buscar-la tu a la pàgina en concret: ella t'avisa a tu.
Encara recorde, en temps de becària a un periòdic de paper de tirada provincial -de què color és el caballo blanco de Santiago?- quan vaig tindre la brillant idea de comentar-li a un actual redactor en cap d'eixe mitjà, que el paper acabaria desapareixient i que tots els diaris de premsa escrita passarien a tindre el seu lloc web on s'hauria d'estar actualitzant constantemt. Aquella persona, literalment, es va riure en la meva cara. Qui hauria de riure ara? Ara que a més de la web "oficial" tenen una secundària, en format de periòdic digital, que s'acabarà convertint en la principal?
Renovar-se o morir periodísticament.
Bé, després d'aquesta eixida de tema, d'eixe damunt de la taula -o damunt del bloc, clar- que: qui ens diu que els i les alumnes no substituiran les tradicionals llibretes de paper per un bloc com aquest de cadascuna de les seves assignatures? o un bloc on tinguen totes les assignatures distribuides?
A l'igual que en premsa, renovar-se o morir educativament.
Clar està que encara estem lluny d'aconseguir això, on seria necessari que les aules estigueren completament abastides de material tecnològic i que els mestres que en l'actualitat encara no s'han adaptat al món de les noves tecnologies ho estigueren.
Una escola 2.0 hauria de participar activament en les novetats educatives que oferirien les tecnologies i en una constant renovació i evolució en l'ús de les ferramentes.
Com bé diu un dels audivisuals penjats a l'aula virtual en aquesta tasca: els alumnes actuals són la generació tecnològica i els mestres que superen la trentena d'edat són els "inmigrants" de les tecnologies. Eixa frase, per a mi, recull el tema fonamental de l'adaptació de les persones que encara no gasten les noves tecnologies en l'aula i la continua formació d'aquells que les gastem, però no de forma suficientment eficaç.
A 8 dies de l'aparició de la nova versió d'Ubuntu, hi ha que admetre que estar al dia en aquest sector és complicat i que canvia tant ràpidament que, només en no estar informat un dies, ja et quedes obsolet. I un mestre que pot formar part de l'escola 2.0, no s'ho pot permetre.
El terme 2.0 va ser creat el 2004 per enmarcar la segona generació tecnològica que va convertir la Web en social amb una àmplia oferta de serveis, reds socials, blogs, wikis i flocsonomies on l'usuari deixa de ser passiu i passar a ser actiu. L'usuari també puja informació a Internet i la comparteix estan actiu i relacionanat-se amb la resta d'usuaris de forma diaria. També el RSS suposa una revolució: es substitueixen les tradicionals subscripcions de la premsa escrita -que et deixava el diari a la porta de ta casa perquè un repartidor era malpagat per fer-ho- i la subscricció la reps en ta casa, al teu ordinador, sobre els llocs on t'agrada llegir i informar-te de forma gratuïta i a l'instant, sense haver d'esperar 24 hores a rebre la nova informació -que ja està caducada-. I a més les actualitzacions es fan al moment i sense haver d'entrar a buscar-la tu a la pàgina en concret: ella t'avisa a tu.
Encara recorde, en temps de becària a un periòdic de paper de tirada provincial -de què color és el caballo blanco de Santiago?- quan vaig tindre la brillant idea de comentar-li a un actual redactor en cap d'eixe mitjà, que el paper acabaria desapareixient i que tots els diaris de premsa escrita passarien a tindre el seu lloc web on s'hauria d'estar actualitzant constantemt. Aquella persona, literalment, es va riure en la meva cara. Qui hauria de riure ara? Ara que a més de la web "oficial" tenen una secundària, en format de periòdic digital, que s'acabarà convertint en la principal?
Renovar-se o morir periodísticament.
Bé, després d'aquesta eixida de tema, d'eixe damunt de la taula -o damunt del bloc, clar- que: qui ens diu que els i les alumnes no substituiran les tradicionals llibretes de paper per un bloc com aquest de cadascuna de les seves assignatures? o un bloc on tinguen totes les assignatures distribuides?
A l'igual que en premsa, renovar-se o morir educativament.
martes, 20 de octubre de 2009
Tasca 4: Organitza la teva "vida online": lifestream
Aquesta quarta tasca ha tingut com a principal objectiu l'organització dels serveis dels que disposem de forma que a través de FriendFeed els nostres contactes poden vore, d'una sola mirada, els canals que nosaltres tenim i vore també, ràpidament, les actualitzacions que hem fet.
Els serveis que jo he posat són els que hem estat gastant en l'assignatura: Delicious, Flickr i el bloc de Noves Tecnologies. Clar està que, qualsevol usuari pot posar tots aquells serveis dels que disposa com podria ser el Facebook o el Twitter.
A més, m'he afegit al grup P24-2009 i he estat rebent subscripcions d'altres companys per formar part del grup i poder vore els altres FrienFeeds.
Aquesta ferramenta on-line també possibilita opinar sobre les actualitzacions que fa cada usuari, així com importar correus, de manera que podem buscar les persones que estan subscrites que ja siguen contactes teus.
Però no sols podem comentar el material dels altres, sino que també es poden compartir tots els materials, incloent la realització de restriccions del que volem compartir.
Una altra forma d'ampliar els nostres contactes es tracta de buscar grups públics de forma que podem demanar unir-nos als que ens interessen.
També aquells articles o arxius de webs que ens interessen els podem compartir amb els nostres contactes afegint el "bookmarklet" de FrienFeed a la barra de ferramentes del teu navegador -segons s'extrau de la informació de FriendFeed-.
Aquestes i moltes altres possibilitats es poden realitzar, sempre i quan es puga anar aprenent i provant tots els continguts d'aquest servei gratuït.
Els serveis que jo he posat són els que hem estat gastant en l'assignatura: Delicious, Flickr i el bloc de Noves Tecnologies. Clar està que, qualsevol usuari pot posar tots aquells serveis dels que disposa com podria ser el Facebook o el Twitter.
A més, m'he afegit al grup P24-2009 i he estat rebent subscripcions d'altres companys per formar part del grup i poder vore els altres FrienFeeds.
Aquesta ferramenta on-line també possibilita opinar sobre les actualitzacions que fa cada usuari, així com importar correus, de manera que podem buscar les persones que estan subscrites que ja siguen contactes teus.
Però no sols podem comentar el material dels altres, sino que també es poden compartir tots els materials, incloent la realització de restriccions del que volem compartir.
Una altra forma d'ampliar els nostres contactes es tracta de buscar grups públics de forma que podem demanar unir-nos als que ens interessen.
També aquells articles o arxius de webs que ens interessen els podem compartir amb els nostres contactes afegint el "bookmarklet" de FrienFeed a la barra de ferramentes del teu navegador -segons s'extrau de la informació de FriendFeed-.
Aquestes i moltes altres possibilitats es poden realitzar, sempre i quan es puga anar aprenent i provant tots els continguts d'aquest servei gratuït.
sábado, 17 de octubre de 2009
miércoles, 14 de octubre de 2009
Per a què faria servir les noves tecnologies?
Després d’haver revisat tant el “DECRET 111/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Primària” a la Comunitat Valenciana i el “REAL DECRETO 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las enseñanzas mínimas de Educación Primaria” del Ministeri d’Educació vaig a propasar algunes activitats que jo posaria en marxa en l’aula tenint en compte les possibilitats digitals que es planteja en la tasca.
Per tal de que els alumnes de la meva suposada classe, de 6é de Primària, aprengueren una altra forma de composar textos –englobada la composició de textos dins dels ensenyaments mínims del currículum de Primària- que no siga l’escriptura manual, coordinaria l’activitat de crear un revista en suport digital. D’aquesta forma aprendrien com composar textos amb l’ordinador i d’una manera estructurada i lògica. Els textos també anirien acompanyats de fotos i tal vegada d’algun video, per tal de que coneguen nous llenguatges, ja que la imatge és una altra forma de comunicació. Ells també haurien de revisar els textos i aprendre a destacar les dades importants a l’hora d’escriure una informació. Els continguts tindren a vore amb l’escola en tot moment i l’activitat estaria dins de l’assignatura de llengua.
Una segona activitat que organitzaria per als alumnes de 6é de Primària tindria com a objetiu la competència bàsica “aprendre a apendre” a través de la realització d’un treball en grup d’alguna de les temàtiques de l’àrea de Coneixement del Medi. Una vegada distribuits els grups –també aprendrien treball cooperatiu- haurien d’elaborar un guió on aparegueren els objectius del treball i començar la investigació utlitizant fonts d’Internet. Els alumnes “aprendrien” a distinguir la informació veraç i efectiva i a deixar de costat tota aquella que no està contrastad o que careix de fiabilitat. Una vegada triada la informació s’elaboraria el treball –que també podria anar amb imatges-. Clar està que s’hauria de fer una distribució de tasques entre els components de cada grup. Ací, haguerem aconseguit que l’alumne tinga “una actitud crítica y reflexiva en la valoración de la información disponible, contrastándola cuando es necesario, y respetar las normas de conducta acordadas socialmente para regular el uso de la información y sus fuentes”.
Aquesta activitat es podria completar amb una segona part que englobaria l’exposició del treball a classe, sent una forma de aprendre a realitzar exposicions orals. Per a això és necessari posar en marxa altres tècniques com la memorització de certa informació, la recuperació mental d’algunes dades i l’elaboració d’esquemes mentals i també escrits per a dirigir-se al públic.
Per acabar, una última proposta seria la d’elaborar uns examens d’autoevaluació digitals que es penjarien en la web del centre –sempre es dispose d’una que tinga aquestes possibilitats, si no és així, es podria fer a través d’un blog de la classe, per exemple-. L’autoevaluació es faria una setmana abans d’un examen i seria de tipus test; podria ser de qualsevol assignatura, sempre que les preguntes estiguen elaborades correctament i que la matèria puga ser evaluada amb preguntes de test. La mestra els corregiria a través de la pissara digital i explicant, quan calguera, les respostes i dubtes dels alumnes. També podria servir l’activitat per fer un balanç estadístic del que aprenen els xiquets, en conclusió a les respostes obteses als tests d’autoevaluació. La mestra podria també adonar-se d’aquells temes que s’han comprés bé a l’aula o que representen més problemes o dificultats als alumnes.
Clar està, que açò són exemples d’algunes activitats que, amb molta feina, es podrien fer a un aula que tinguera les característiques digitals que s’han esmentat en la tasca, però seguint els ensenyaments mínims i les competències bàsiques de l’Educació Primària es presenta un món infinit de possibilitats en l’aplicació de les noves tecnologies a l’aula i que encara estan pendents de realitzar-se.
Per tal de que els alumnes de la meva suposada classe, de 6é de Primària, aprengueren una altra forma de composar textos –englobada la composició de textos dins dels ensenyaments mínims del currículum de Primària- que no siga l’escriptura manual, coordinaria l’activitat de crear un revista en suport digital. D’aquesta forma aprendrien com composar textos amb l’ordinador i d’una manera estructurada i lògica. Els textos també anirien acompanyats de fotos i tal vegada d’algun video, per tal de que coneguen nous llenguatges, ja que la imatge és una altra forma de comunicació. Ells també haurien de revisar els textos i aprendre a destacar les dades importants a l’hora d’escriure una informació. Els continguts tindren a vore amb l’escola en tot moment i l’activitat estaria dins de l’assignatura de llengua.
Una segona activitat que organitzaria per als alumnes de 6é de Primària tindria com a objetiu la competència bàsica “aprendre a apendre” a través de la realització d’un treball en grup d’alguna de les temàtiques de l’àrea de Coneixement del Medi. Una vegada distribuits els grups –també aprendrien treball cooperatiu- haurien d’elaborar un guió on aparegueren els objectius del treball i començar la investigació utlitizant fonts d’Internet. Els alumnes “aprendrien” a distinguir la informació veraç i efectiva i a deixar de costat tota aquella que no està contrastad o que careix de fiabilitat. Una vegada triada la informació s’elaboraria el treball –que també podria anar amb imatges-. Clar està que s’hauria de fer una distribució de tasques entre els components de cada grup. Ací, haguerem aconseguit que l’alumne tinga “una actitud crítica y reflexiva en la valoración de la información disponible, contrastándola cuando es necesario, y respetar las normas de conducta acordadas socialmente para regular el uso de la información y sus fuentes”.
Aquesta activitat es podria completar amb una segona part que englobaria l’exposició del treball a classe, sent una forma de aprendre a realitzar exposicions orals. Per a això és necessari posar en marxa altres tècniques com la memorització de certa informació, la recuperació mental d’algunes dades i l’elaboració d’esquemes mentals i també escrits per a dirigir-se al públic.
Per acabar, una última proposta seria la d’elaborar uns examens d’autoevaluació digitals que es penjarien en la web del centre –sempre es dispose d’una que tinga aquestes possibilitats, si no és així, es podria fer a través d’un blog de la classe, per exemple-. L’autoevaluació es faria una setmana abans d’un examen i seria de tipus test; podria ser de qualsevol assignatura, sempre que les preguntes estiguen elaborades correctament i que la matèria puga ser evaluada amb preguntes de test. La mestra els corregiria a través de la pissara digital i explicant, quan calguera, les respostes i dubtes dels alumnes. També podria servir l’activitat per fer un balanç estadístic del que aprenen els xiquets, en conclusió a les respostes obteses als tests d’autoevaluació. La mestra podria també adonar-se d’aquells temes que s’han comprés bé a l’aula o que representen més problemes o dificultats als alumnes.
Clar està, que açò són exemples d’algunes activitats que, amb molta feina, es podrien fer a un aula que tinguera les característiques digitals que s’han esmentat en la tasca, però seguint els ensenyaments mínims i les competències bàsiques de l’Educació Primària es presenta un món infinit de possibilitats en l’aplicació de les noves tecnologies a l’aula i que encara estan pendents de realitzar-se.
martes, 13 de octubre de 2009
El món dels blogs: límits i possibilitats
Aquesta primera tasca de l'assignatura Noves Tecnologies de l'Educació passa per la posada en contacte amb el món dels blogs. Així ho he fet, encara que ja els coneixia, no tenia el meu propi, simplement per una qüestió de comoditat. Comoditat en el sentit de l'obligació que pense que crea tenir un lloc on has d'estar actualitzant constantment.
He de renonèixer que aquesta actitud respon a que la meva feina està vinculada en l'actualització, a diari, de llocs web, i tal vegada, siga per aquest motiu, que no en tenia cap meu personal.
Mirant els enllaços que s'havien de consultar, destaque: que les TIC són una competència bàsica en l'Educació -clar està que primer s'ha de contar amb els recursos materials i, com no, econòmics, fet que pense que encara no anem a gaudir a les nostres escoles-; m'he adonat què el blog és una bona font per intercanviar materials didàctics -però sabent descartar allò que siga vertaderament útil, de tot el que trobem en la web; és a dir, abans de començar a intercanviar el teu material, hauràs d'aprendre a distingir què val i què no val d'allò que et mostra Internet-; el blog és una bona eina per transmetre qüestions personals però al mateix temps també pense que és una arma "de doble filo" perquè els límits de llibertat no estan clars.
Explique aquesta última qüestió: si es tracta del teu blog personal i no actives els comentaris que et poden perjudicar, el problema pot estar "controlat", però si es tracta de qualsevol altre tipus de pàgina web en la qual estan permeses la divulgació d'opinions, el filtre -la persona que autoritza la publicació d'eixos comentaris- pot no ser suficient i es pot fer mal en molts aspectes a una persona o càrrec públic.
El mateix pense que passa amb els videos i fotos: la revolució d'intercanviar tota classe de materials audiovisuals no té precedents. Però fer un ús conscient i responsable, és fonamental.
Cert és que, amb les noves tecnologies, estem davant de la revolució cultural més important de la humanitat i que, tal vegada, els que l'estem vivint en aquesta època no ens adonem de la seva importància. Si des de les aules i a través dels blogs educatius ho aconseguirem en un futur, seria excepcional.
Per acabar, m'agradaria fer una reflexió: els blogs, són blogs. No són mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació, per als professionals, no ens interposem en la feina de ningú. Amb els blogs es pot aprendre i amb els periòdics digitals, ens podem informar -sempre que puguem reestablir la seriositat periodística que s'ha perdut amb la revolució mediàtica-.
He de renonèixer que aquesta actitud respon a que la meva feina està vinculada en l'actualització, a diari, de llocs web, i tal vegada, siga per aquest motiu, que no en tenia cap meu personal.
Mirant els enllaços que s'havien de consultar, destaque: que les TIC són una competència bàsica en l'Educació -clar està que primer s'ha de contar amb els recursos materials i, com no, econòmics, fet que pense que encara no anem a gaudir a les nostres escoles-; m'he adonat què el blog és una bona font per intercanviar materials didàctics -però sabent descartar allò que siga vertaderament útil, de tot el que trobem en la web; és a dir, abans de començar a intercanviar el teu material, hauràs d'aprendre a distingir què val i què no val d'allò que et mostra Internet-; el blog és una bona eina per transmetre qüestions personals però al mateix temps també pense que és una arma "de doble filo" perquè els límits de llibertat no estan clars.
Explique aquesta última qüestió: si es tracta del teu blog personal i no actives els comentaris que et poden perjudicar, el problema pot estar "controlat", però si es tracta de qualsevol altre tipus de pàgina web en la qual estan permeses la divulgació d'opinions, el filtre -la persona que autoritza la publicació d'eixos comentaris- pot no ser suficient i es pot fer mal en molts aspectes a una persona o càrrec públic.
El mateix pense que passa amb els videos i fotos: la revolució d'intercanviar tota classe de materials audiovisuals no té precedents. Però fer un ús conscient i responsable, és fonamental.
Cert és que, amb les noves tecnologies, estem davant de la revolució cultural més important de la humanitat i que, tal vegada, els que l'estem vivint en aquesta època no ens adonem de la seva importància. Si des de les aules i a través dels blogs educatius ho aconseguirem en un futur, seria excepcional.
Per acabar, m'agradaria fer una reflexió: els blogs, són blogs. No són mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació, per als professionals, no ens interposem en la feina de ningú. Amb els blogs es pot aprendre i amb els periòdics digitals, ens podem informar -sempre que puguem reestablir la seriositat periodística que s'ha perdut amb la revolució mediàtica-.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
